Per sempre David

Hi ha moments en la vida en que per molt que s'intenti no es pot expressar un sentiment. La veritat es que totes les paraules del món es quedarien curtes, insuficients i toves al voler descriure el dolor, la ràbia, l'impotència i la tristesa que ens invaeix el nostre cor.

No cal dir res, ja s'entén tot. Simplement és injust.

Nosaltres, els teus companys, els teus amics, sempre et recordarem com el que vas ser, una de les persones amb el cor més gran del món, amic dels seus amics, solidari, col.laborador, humil i per damunt de tot bona persona.

David, sabem que vas lluitar fins l'últim alè per fer la carrera de la teva vida, i malgrat que vas treure tot el teu repertori de fúria, esforç, superació i ràbia, malauradament aquest cop no vas poder vèncer al destí. No et preocupis amic, no cauràs en l'oblit, el teu somriure, la teva energia i la teva força sempre perdurarà dins del nostre cor.

Allà on siguis company, amic, gràcies per tot "jabalí".


Cogo, Kike, Miki, Josep.

II Prova Popular d'Orientació a Rosselló 2009

Enguany tornem a organitzar la Prova Popular d'Orientació que tindrà lloc a la localitat lleidatana de Rosselló el dia 26 d'abril. Motivats pel rotund èxit de l'any passat, aquest any volem posar un altre cop a prova la capacitat orientativa dels nostres amics i amigues. Envoltats pels meravellosos paisatges de la plana de Lleida, els corredors/es podran triar la modalitat orientativa que més els motivi, ja sigui a peu o en BTT, o també la possibilitat de combinar les dos amb la modalitat Duatló.
Les categories aniran des de la individual, tant femenina com masculina, fins la de veterans o per parelles, sense oblidar-nos de la de iniciació. Per apuntar-vos simplement heu de rellenar aquest formulari, i si teniu qualsevol dubte contacteu amb la següent adreça electrònica: kikeborras@gmail.com
Podeu trobar tota la la informació en el tríptic que adjuntem tot seguit.
Finalment, animar-vos a apuntar-vos-hi i desitjar-vos totamolta sort. Que tingueu una bona Orientació!

Reflexions des de l'HIMALAYA

El nostre company David ens ha escrit des del Nepal. Està vivint una aventura d'alló més interessant. Ell i la resta de companys de l'expedició Bombers Lleida al sostre del món, mereixen tot el nostre respecte. A continuació us adjuntem l'escrit del nostre amic i company, per a que pugueu llegir de primera mà les seves primeres impresions. Molta sort companys i ENHORABONA!!


...Nosaltres acabem d'arribar a Pokara que es la segona ciutat és important del Nepal. És una ciutat om podem observar unes de les millors vistes de l'Himalaya, i així o farem! Des de alguna terrasseta de per aquí foter-nos alguna birra i admirant el Machopuchare de bora 8000m i els Annapurnes que aquests fins i tot i passen! No se si vàreu estar al cas de que no vam poder fer la ruta Lasha-Kathmandu, no pas per que no ens deixessin entrar, si que ens deixaven, però ens feien pagar uns 2000 dòlars per obtindre els permisos i ens feien anar amb un guia xinés tot el dia darrera nostre per vigilar-nos, i com podeu comprendre aquesta era una expedició amb un pressupost de 0 euros, on havíem de ser autosuficients i com que no podíem assumir aquest cost vam decidir passar al pla B que ha set: TRAVESSAR ELS ANAPURNES AMB BTT. Ha set una travessa espectacular!, on hem pogut passar per al costat de les dunes de les muntanyes mes altes del mont!, com és el cas dels Anapurnes , Manaslu , Daula Ghiri... La veritat que ha estat una ruta complerta. Hi hagut dies de tota manera... dies lights, durs i superdurs!! fins i tot tres etapes hem tingut de llogar uns porters per a que ens duguessin el material, ja que tot el conjunt de bici mes alforges, tenda... pessava 35 kg. Contra la meva voluntat, i sent realistes, no podíem afrontar una jornada de 7 hores amb la bici al coll amb un desnivell de més de 1000m i no a nivell del mar sinó a partir de 4000m les coses canvien, i així ho vam fer. Hem passat moments de totes maneres. Nomes començar les primeres etapes en Jordi Varela ja arrossegava una tendinitis de quan van estar el mes passat al trekking de l’Everest i sen ha ressentit molt, però el tio ha fet tota la ruta com un "Pepe" . Quan vam arribar a Manag uns dels pobles mes importants de la zona que vam trigar uns quatre dies i un fart de portar la bici al coll i espenyar-la i anant "a saco" vam tindre de parar per aclimatar-nos. En Carlos va arribar una mica tocat però el dia següent la sorpresa va ser el Xipi, més del mateix, encara ara no sabem el que era, una mescla de gastroenteritis i mal d'alçada, ja que Manang es troba a 3600 metres i ja portàvem bastant desgast. Allí vam passar tres dies i un d’ells vam aprofitar per anar a fer una excursió que vam pujar un piquet d’allà a la vora del Ganapurna de 4700 metres. La veritat era espectacular la vista que tenia al glacial del Ganapurna que això ens va anar molt be per aclimatar-nos, un dia mes i vam tirar cap dal al Torung pedi (4400m) que es al peu del coll del Torung la que es el coll mes alt, el qual havíem de superar de 5418m. Vam parar les tendes, fent una mena de "camp base" (imitant les gestes de grans alpinistes) i vam dormir allí, bé dormir alguns potser més que altres. L’endemà de bon dematí, a les 6h de la matinada , vam començar a pujar el coll. Aquesta va ser una de les etapes de porters. Ells pujaven les alforges i nosaltres ens vam lligar unes bagues a la bici i les pujàvem com una motxilla penjades a l'esquena, fins l’últim tram, que les vam muntar i les vam espanyar ja que era un terreny més suau fins que vam arribar al pas dels últims 100m. I tot seguit... TORUNG LA 5418m, cima de la nostra expedició!!! Vam fer les quatre fotografies de rigor ( ja les penjarem més endavant ), vam menjar una mica, per cert, ens vam fotre una llonganissa seca que portàvem dins a les alforges que... nois allò sabia a glòria!!! Ens esperaven 2000m de desnivell , tot per trialera que llàstima de portar les alforges (i de no tindre la Di-Tec) però bé va ser espectacular i vam xalar a tope! després d’un munt de dies portar la bici al coll i espenyer-la , la veritat es que s’agraïa. A partir d'allí la cosa es va suavitzar i ja va ser tot ciclable. Ens trobàvem a la meitat de la ruta i tot era cara avall, pintava bé! L’únic que vam tindre de fer era esquivar els controls policials ja que nosaltres vam traure el permís d'entrada als Annapurnes, per uns dies, i com que vam estar tres dies mes parats per problemes de salut, doncs ens passàvem i quan vàrem entrar la bici al parc de l’Annapurna ens van fer pagar més del doble del que val caminant. Vam decicir de que els esquivaríem per no pagar la multa i tot els controls des de la meitat fins al final. Vam buscar rutes alternatives , o de nit, fins que acabem d'arribar a Pokara final del trajecte. Ara estarem per aquí uns dies descansant . Després uns dies a Katmandú i ...cap a casa nois! No us descric el paisatge perquè sinó no acabaríem mai. I tal com diu la frase:"més val una imatge que mil paraules". Ja beureu les fotos i el vídeo.
Salut a tots i records des del Nepal!

David Duaigues

EIXTING 2008

Amb un dia d'aquells tardorencs, el nostre company Josep va participar a la cursa organitzada pel gimnàs Ekke, l'EIXTING, essent el nostre company Kike el cap visible d'aquesta. Amb dos recorreguts diferents, el nivell de participació va ser molt alt, superant el de l'any passat. El guanyador del recorregut llarg amb homes va estar en Xavier Sahuquillo, mentre que dins les fémines es va imposar la Mireia Sosa. En Josep va ser el primer runner de l'Ekke, evidenciant cada cop més la seva millora.

Fotos de l'EIXTING 2008

BOMBERS LLEIDA AL SOSTRE DEL MON AMB BTT ' 08

El nostre company David va marxar cap a terres tibetanes el passat dissabte. Juntament amb quatre companys més volen fer una de les travesses amb BTT més altes del món. L'expedició "BOMBERS LLEIDA AL SOSTRE DEL MON AMB BTT '08", està formada per en Jordi Varela, l'Àlex Santallússia, en Carlos Rubio i en David Duaigües.
Aquest últim ho relatava d'aquesta manera abans d'anar-se'n:

La travessa serà de Lasha (Tibet) a Katmandhu (Nepal) passant pel camp base de l'Everest tenint un mes i mig per dur-la a terme, marxant el 30 d'octubre.

Consta de 1300 km de llargada i tota la ruta va sobre 4000 i 5000 d'altitud essent el punt mes alt del viatge el pas pel camp base de l'Everest a 5300 metres d'altitud aquest serà el pitjor enemic el mal d'altura ja que necessitarem una bona aclimatació per poder avançar amb la bici ja que portarem sobre uns 15 kg de pes amb tot el material per poder ser autosuficients tant en menja com en dormir doncs portarem tendes de campanya i molt material ja que per la nit la temperatura la temperatura serà de -15º C.
Un dels inconvenients més grans es l'obtenció del visat del Tibet ja que fa uns mesos degut a les revoltes que van tenir amb el govern de la Xina van tancar les entrades al Tibet i estan regulant molt els permisos.
Contem amb el recolzament econòmic de l'A.C.R BOMBERS LLEIDA (associació cultural i recreativa de Bombers Lleida) i BICIS ANDREU de Lleida.

Des de la nostra web us mantindrem informats de tot el que ens vagi arribant des d'aquelles contrades. Des d'aquí desitjar-los tota la sort del món. Ànim companys!!

Entrevista a Joaquim Jordi Soler

Com ja sabeu, el passat raid de les Garrigues, el nostre equip va comptar amb la presència d'en Quim, un ex ciclista professional que s'ha passat al món de les triatlons i duatlons, però que no volia deixar passar l'oportunitat d'experimentar les sensacions que es tenen quan participes en un raid d'aventura.
Casualitat o no, la qüestió és que amb ell, el Lleida X Raid va quedar 3er en aquest raid i això és un fet que pot animar a en Quim a disputar més raids amb nosaltres en un futur. No vam voler desaprofitar l'ocasió, fent-li una entrevista només acabar al raid. I diu així...

-Com definiries aquest primer raid en que participes?
Encara que ara mateix estic "destrossat", m'ha semblat una competició molt interessant, variada, on he gaudit molt del seu entorn encara que he tingut moments molt crítics.
- L'has trobat físicament dur?
Bastant, i més l'últim dia, en que he estat combinant disciplines esportives, que precisament no han estat de pa sucat amb oli, més de 7 hores.
-T'ho esperaves?
La veritat es que quan et parlen dels raids, t'imagines que és una competició esportiva bastant dura, degut a la resistència que has de tenir per afrontar tantes hores de competició, però tant, tant dura no m'ho esperava. El que tampoc m'esperava és que hi haguessin tantes punxes! (referint-se als esbarzers i a les argelagues).
- Tu que vens del ciclisme, quines diferències i trobaries entre aquest i el món del raids?
Encara que els dos són esports on la capacitat psicològica té un paper molt important, en un raid hi ha moments en que el cap no respon, tens atacs de crisis on ho engegaries tot a passeig. Però si cal destacar un tret diferenciador, aquest és la figura del company. En els raids depens molt del company. Ell i tu sou un mateix participant, i això fa que el segueixis allí on vagi i no l'abandonis, fent que moltes vegades vagis per sobre de les teves capacitats físiques.
- Aleshores, després de tot això, t'han quedat ganes de repetir?
És clar que sí. La temporada vinent compteu amb mi. Aquest ambient raider té alguna cosa que, malgrat ho passis en determinats moments tant malament, t'enganxa.
- Alguna altra cosa que t'agradaria afegir.
Voldria fer una menció especial per l'assistència. Sense aquesta tot això em sembla que es tornaria 10 vegades més dur. M'heu dit que en Josep és de les millors assistències de tot el circuit de la Copa Catalana, però en aquest raid la tasca que han realitzat com assistents tant en Xavi com la Rosa ha estat fenomenal. Per tots ells la més sincera enhorabona. I evidentment tota la meva admiració pels meus dos companys d'equip, en Kike i en Cogo, que una vegada més han demostrat que són uns veritables "jabalis".

3er lloc al Raid Garrigues Extrem 2008

El Lleida X Raid ha finalitzat en tercera posició en l'últim raid de la Copa Catalana d'aquest any 2008. Amb un temps meteorològic extraordinari com a rera fons i un paisatge garriguenc d'allò més feréstec, els equips participants es disposaven a afrontar uns 150km de raid, en aquesta ocasió bastant tècnics (d'aquells raids que l'entusiasmen al Kike!). La veritat es que la competició no va començar gaire bé el dissabte, arribant en desè lloc en el primer control, però poc a poc l'equip va saber remuntar per col.locarse en les posicions més capdavanteres. L'etapa clau del dissabte (un trekking bastant dur d'uns 20 km), va ser fonamental per a recuperar llocs en la classificació general, on tant en Kike com en Cogo van donar el 200% de si mateixos (aquest últim va acabar un feix de "rampes"). En els sectors de BTT, en Quim (el nostre fitxatge estrella per aquest raid) va estar a l'altura que esperaven, fins i tot aquestes etapes li van saber a poc. Degut això, l'equip va decidir que el diumenge en Quim conegués ben d'aprop el meravellós món dels raids, fent que corregués tots els sectors (inclòs un altre duríssim trekking que va durar més de 4 hores!). També en aquesta ocasió va estar a l'altura del que esperava l'equip, encara que en aquesta ocasió ja no li va saber tant a poc...
Menció especial per a la fantàstica assistència que ens a acompanyat durant tot el raid, ja sigui en Xavi com la Rosa. Sense ells segurament que no haguéssim fet tant bon paper.

Fotos

		Raid Garrigues. 25 i 26 d'octubre de 2008

Comptem amb en Xavi!!

Un cop més, el nostre equip confiarà amb el Xavier De Lafuente per a assistir-nos durant aquest proper raid. En Xavi, que ja compta amb experiència com a assistència en el món dels raids, vindrà amb nosaltres al últim raid de la Copa Catalana d'aquest any 2008. Esperem fer un bon paper, ja que com vam publicar recentment, aquest cop comptarem amb l'ajuda d'en Quim, un megamaster del ciclisme (esperem que a la resta d'equip no ens deixi endarrere!). Amb totes aquestes novetats afrontem aquest primer raid de les Garrigues, que comença avui divendres a la Pobla de Cérvoles.

Fitxatge estrella d'última hora!!

El Lleida X Raid ha fet un fitxatge estrella per aquest proper Raid de les Garrigues que es disputarà a finals d'octubre. Es tracta del nostre amic Quim, ciclista professional i un gran corredor de fons. Amb ell esperem fer un gran paper en aquest últim raid de la Copa Catalana.
En Josep, que havia de còrrer aquest raid, per problemes d'última hora, no podrar estar amb la resta de l'equip. Per la seva part en Miki i en David descansaran per a properes competicions.