dijous, 30 d’octubre del 2008

Entrevista a Joaquim Jordi Soler

Com ja sabeu, el passat raid de les Garrigues, el nostre equip va comptar amb la presència d'en Quim, un ex ciclista professional que s'ha passat al món de les triatlons i duatlons, però que no volia deixar passar l'oportunitat d'experimentar les sensacions que es tenen quan participes en un raid d'aventura.
Casualitat o no, la qüestió és que amb ell, el Lleida X Raid va quedar 3er en aquest raid i això és un fet que pot animar a en Quim a disputar més raids amb nosaltres en un futur. No vam voler desaprofitar l'ocasió, fent-li una entrevista només acabar al raid. I diu així...

-Com definiries aquest primer raid en que participes?
Encara que ara mateix estic "destrossat", m'ha semblat una competició molt interessant, variada, on he gaudit molt del seu entorn encara que he tingut moments molt crítics.
- L'has trobat físicament dur?
Bastant, i més l'últim dia, en que he estat combinant disciplines esportives, que precisament no han estat de pa sucat amb oli, més de 7 hores.
-T'ho esperaves?
La veritat es que quan et parlen dels raids, t'imagines que és una competició esportiva bastant dura, degut a la resistència que has de tenir per afrontar tantes hores de competició, però tant, tant dura no m'ho esperava. El que tampoc m'esperava és que hi haguessin tantes punxes! (referint-se als esbarzers i a les argelagues).
- Tu que vens del ciclisme, quines diferències i trobaries entre aquest i el món del raids?
Encara que els dos són esports on la capacitat psicològica té un paper molt important, en un raid hi ha moments en que el cap no respon, tens atacs de crisis on ho engegaries tot a passeig. Però si cal destacar un tret diferenciador, aquest és la figura del company. En els raids depens molt del company. Ell i tu sou un mateix participant, i això fa que el segueixis allí on vagi i no l'abandonis, fent que moltes vegades vagis per sobre de les teves capacitats físiques.
- Aleshores, després de tot això, t'han quedat ganes de repetir?
És clar que sí. La temporada vinent compteu amb mi. Aquest ambient raider té alguna cosa que, malgrat ho passis en determinats moments tant malament, t'enganxa.
- Alguna altra cosa que t'agradaria afegir.
Voldria fer una menció especial per l'assistència. Sense aquesta tot això em sembla que es tornaria 10 vegades més dur. M'heu dit que en Josep és de les millors assistències de tot el circuit de la Copa Catalana, però en aquest raid la tasca que han realitzat com assistents tant en Xavi com la Rosa ha estat fenomenal. Per tots ells la més sincera enhorabona. I evidentment tota la meva admiració pels meus dos companys d'equip, en Kike i en Cogo, que una vegada més han demostrat que són uns veritables "jabalis".

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Jejeje...
Jabalí ja l'hem liadaaaaa...jeje!!
Però enrecorde't de afegir q amb el rappel ho vaig passar fatal i q és on realment ho vaig passar fatal!!I per l'altre...em sembla q t'has descuidat q amb Btt sempre us anava esperant!!jejeje..
Records!!
Quim

Anònim ha dit...

La verda es que aún recuerdo los empujones que me dabas con la BTT... uf! que alivio. Creo que tienes futuro en los raids pero... ¿que es eso de pedir una esponjita con agua para limpiarte las piernas?... a ver si te vas a poner también gomina para correr!!!

Anònim ha dit...

Joer,joer...engominado iba el 1er dia...ja sabes q siempre és importante la imagen...Ahh, i también colonia-perfume!!!
Lo q pasa es q domingo a esas horas de levantarnos, no estaba ni para desayunar, pues imaginate para peinarme!!jejeje!!
Q vaya bien mañana!!
Quim

Anònim ha dit...

Aaaaah...ja m'he estrenat amb les Curses d eMuntanya...Cursa de Burriac...24 kms amb 1200m desnivell acumulats amb 2h21' fent el 32è!!!
Cogo,espavil.laaaaa!!!
Quim