...Nosaltres acabem d'arribar a Pokara que es la segona ciutat és important del Nepal. És una ciutat om podem observar unes de les millors vistes de l'Himalaya, i així o farem! Des de alguna terrasseta de per aquí foter-nos alguna birra i admirant el Machopuchare de bora 8000m i els Annapurnes que aquests fins i tot i passen! No se si vàreu estar al cas de que no vam poder fer la ruta Lasha-Kathmandu, no pas per que no ens deixessin entrar, si que ens deixaven, però ens feien pagar uns 2000 dòlars per obtindre els permisos i ens feien anar amb un guia xinés tot el dia darrera nostre per vigilar-nos, i com podeu comprendre aquesta era una expedició amb un pressupost de 0 euros, on havíem de ser autosuficients i com que no podíem assumir aquest cost vam decidir passar al pla B que ha set: TRAVESSAR ELS ANAPURNES AMB BTT. Ha set una travessa espectacular!, on hem pogut passar per al costat de les dunes de les muntanyes mes altes del mont!, com és el cas dels Anapurnes , Manaslu , Daula Ghiri... La veritat que ha estat una ruta complerta. Hi hagut dies de tota manera... dies lights, durs i superdurs!! fins i tot tres etapes hem tingut de llogar uns porters per a que ens duguessin el material, ja que tot el conjunt de bici mes alforges, tenda... pessava 35 kg. Contra la meva voluntat, i sent realistes, no podíem afrontar una jornada de 7 hores amb la bici al coll amb un desnivell de més de 1000m i no a nivell del mar sinó a partir de 4000m les coses canvien, i així ho vam fer. Hem passat moments de totes maneres. Nomes començar les primeres etapes en Jordi Varela ja arrossegava una tendinitis de quan van estar el mes passat al trekking de l’Ev
erest i sen ha ressentit molt, però el tio ha fet tota la ruta com un "Pepe" . Quan vam arribar a Manag uns dels pobles mes importants de la zona que vam trigar uns quatre dies i un fart de portar la bici al coll i espenyar-la i anant "a saco" vam tindre de parar per aclimatar-nos. En Carlos va arribar una mica tocat però el dia següent la sorpresa va ser el Xipi, més del mateix, encara ara no sabem el que era, una mescla de gastroenteritis i mal d'alçada, ja que Manang es troba a 3600 metres i ja portàvem bastant desgast. Allí vam passar tres dies i un d’ells vam aprofitar per anar a fer una excursió que vam pujar un piquet d’allà a la vora del Ganapurna de 4700 metres. La veritat era espectacular la vista que tenia al glacial del Ganapurna que això ens va anar molt be per aclimatar-nos, un dia mes i vam tirar cap dal al Torung pedi (4400m) que es al peu del coll del Torung la que es el coll mes alt, el qual havíem de superar de 5418m. Vam parar les tendes, fent una mena de "camp base" (imitant les gestes de grans alpinistes) i vam dormir allí, bé dormir alguns potser més que altres. L’endemà de bon dematí, a les 6h de la matinada , vam començar a pujar el coll. Aquesta va ser una de les etapes de porters. Ells pujaven les alforges i nosaltres ens vam lligar unes bagues a la bici i les pujàvem com una motxilla penjades a l'esquena, fins l’últim tram, que les vam muntar i les vam espanyar ja que era un terreny més suau fins que vam arribar al pas dels últims 100m. I tot seguit... TORUNG LA 5418m, cima de la nostra expedició!!! Vam fer les quatre fotografies de rigor ( ja les penjarem més endavant ), vam menjar una mica, per cert, ens vam fotre una llonganissa seca que portàvem dins a les alforges que... nois allò sabia a glòria!!! Ens esperaven 2000m de desnivell , tot per trialera que llàstima de portar les alforges (i de no tindre la Di-Tec) però bé va ser espectacular i vam xalar a tope! després d’un munt de dies portar la bici al coll i espenyer-la , la veritat es que s’agraïa. A partir d'allí la cosa es va suavi
tzar i ja va ser tot ciclable. Ens trobàvem a la meitat de la ruta i tot era cara avall, pintava bé! L’únic que vam tindre de fer era esquivar els controls policials ja que nosaltres vam traure el permís d'entrada als Annapurnes, per uns dies, i com que vam estar tres dies mes parats per problemes de salut, doncs ens passàvem i quan vàrem entrar la bici al parc de l’Annapurna ens van fer pagar més del doble del que val caminant. Vam decicir de que els esquivaríem per no pagar la multa i tot els controls des de la meitat fins al final. Vam buscar rutes alternatives , o de nit, fins que acabem d'arribar a Pokara final del trajecte. Ara estarem per aquí uns dies descansant . Després uns dies a Katmandú i ...cap a casa nois! No us descric el paisatge perquè sinó no acabaríem mai. I tal com diu la frase:"més val una imatge que mil paraules". Ja beureu les fotos i el vídeo. Salut a tots i records des del Nepal!
David Duaigues
.jpg)
